Continuem amb el conte de "La carta d'en Quinn". Avui posem en valor el fet de pensar, especialment, si sentim curiositat per comprendre el món i aspectes de la nostra vida (interioritat). 

Fa uns dies que en QUINN escriu una carta a un amic. Avui, s’estira i pensa:

- Abans jo era petit, ara ja he crescut i m’he fet una mica més gran, i les persones adultes són encara més grans que jo! Vivim i creixem, però... com?- es pregunta intrigat.

Després de pensar una estona la mar de tranquil, completa la carta:

- He pensat que les persones creixem així: els nadons no saben fer gairebé res. Els nens i les nenes ja saben fer una pila de coses. Els adults poden fer-ho gairebé tot fins que són molt vellets. Però aleshores, els nadons ja s’han fet grans i els poden ajudar. Així és la vida!- dibuixa convençut. Mirem les imatges i reconeixem cada etapa amb els infants.