Assegut a una cadira, amb l’esquena ben recta i els ulls tancats, respira tranquil·lament. Sent els teus peus a terra i el pes del cos sobre el seient i les mans recolzades a les cuixes.

Para atenció a la teva respiració, sense voler modificar-la, només observa-la. De mica en mica, ves fent que la teva respiració sigui cada cop més profunda; inspira i expulsa l'aire a poc a poc, sempre pel nas.

Ara imagina't que és de nit i estàs estirat a terra, mirant el cel estrellat. Sents molta tranquil·litat i molta pau, només sents alguns sorolls propis de la natura, que t'ajuden a trobar-te bé. Tota la teva concentració és per admirar els estels, però hi ha un molt més gran i brillant, sembla que estigui allà per tu, que fos un regal de Déu... sense obrir els ulls, concentra't en aquesta llum, en el seu color i la seva força. Mira-la fixament, com si la llum se t'endugués i volguessis veure-hi més enllà.

Quan ho creguis oportú, obre els ulls.