En aquell temps, després que Jesús hagué tret un dimoni, alguns de la gent deien: «Aquest treu els dimonis pel poder de Beel-Zebul, el rei dels dimonis».
D'altres, li demanaven que demostrés, amb un senyal del cel, que venia de Déu.
Jesús, coneixent el que pensaven, els digué: «Tot reialme dividit en faccions que lluiten entre elles quedarà desolat, i tota família dividida s'ensorrarà. Igualment si el Regne de Satanàs s'ha dividit en faccions, com podrà durar? Si jo, doncs, treia els dimonis pel poder de Beel-Zebul, tal com vosaltres esteu dient, els vostres fills, amb quin poder els traurien? Per això ells mateixos seran els vostres jutges. Però si jo trec els dimonis pel poder de Déu, és que el Regne de Déu ja és aquí amb vosaltres. Mentre un guerrer valent i ben armat guarda el recinte de casa seva, tots els seus béns estan segurs. Però si l'ataca un altre de més valent, un cop l'ha derrotat, li pren tot l'armament que el feia invencible, i en reparteix les despulles. Els qui no van a favor meu van en contra, els qui no m'ajuden a recollir escampen. L'esperit maligne, quan surt d'un home, vaga pels ermots, buscant lloc de repòs. Veient que no en troba, es diu a si mateix: "Me'n tornaré a la casa d'on vaig sortir". Quan hi arriba, la troba endreçada i escombrada. Aleshores se'n va a buscar uns altres esperits pitjors que ell, entren en aquell home i s'hi queden. Al final, l'estat d'aquell home és pitjor que abans».