En aquell temps, el Senyor digué: «Ai de vosaltres, fariseus, que pagueu a Déu el delme fins i tot de la menta, de la ruda, i de qualsevol llegum, però us passa per alt la pràctica de la justícia i de l'amor de Déu! Això és el que havíeu de complir, sense passar per alt allò altre. Ai de vosaltres, fariseus! Com us agrada d'ocupar els primers seients a les sinagogues i que la gent us saludi a les places! Ai de vosaltres! Sou com sepulcres que no es veuen, i que la gent, sense saber-ho, hi passa pel damunt».
Un entès en la Llei li digué: «Mestre, amb tot això que dieu ens esteu ofenent també a nosaltres». Jesús respongué: «Sí, ai de vosaltres també, mestres de la Llei, que carregueu als homes farcells difícils de portar, però vosaltres no els toqueu ni amb un sol dit!»