El barber i Déu 
Autor/a: Desconegut/da 

Un cristià i un perruquer, que no era creient, passejaven pels barris de la ciutat.
El perruquer va dir al cristià:

-"Jo no puc creure en el teu Déu, perquè dius que és un Déu d'Amor. Si Déu fos així com dius, no permetria, de cap manera, que hi hagi gent que pateixi i passi gana. No, no puc creure en un Déu que permet tot això."

El cristià va continuar callat fins que van topar amb un home que presentava un aspecte fastigós. Els cabells desmanegats li arribaven fins al coll i la barba estava descuidada i bruta.

El cristià li va dir:

-"No pots ser un bon perruquer si permets que un home així pugui seguir vivint sense tallar-se el cabell i arreglar la barba."

Molest, el perruquer va contestar:

-"Per què em fas culpable de la situació d'aquest home? No puc evitar que ell vagi així. Ell no ha vingut mai a la meva perruqueria. Jo podria atendre'l i fer que es presentés ben arreglat si m'ho demanés."

El cristià va mirar fixament al perruquer i li va dir:

"Llavors tampoc no pots donar les culpes a Déu per permetre que els homes continuïn anant pel mal camí. Ell invita sempre a escoltar-lo i acollir-lo de tot cor. Però, tal com passa amb aquest home, no li ho han demanat ni tampoc sembla que hi estiguin interessats."