La pel·lícula explica l’arribada de missioners jesuïtes a les catarates d’Iguazú, el segle XVII. 

Argument del film:

El cardenal Altamirano, visitador apostòlic de les missions jesuïtes a Amèrica del Sud, escrit la seva relació al papa. Al fil del que escriu, reviu allò de què s'ha assabentat en els últims mesos. Un jesuïta espanyol s'arrisca al bosc tropical sud-americà al Segle XVIII per tal de convertir els amerindis: un treball difícil però aconseguit gràcies a la música. Se li uneix un antic caçador d'esclaus penedit i que busca la redempció (carrega el farcell). El capellà fa visitar diverses missions al cardenal Altamirano que s'impressiona per la qualitat de desenvolupament i de vida que hi descobreix. Al final del seu sojorn Altamirano revela la decisió, que havia estat presa fins i tot abans de la seva arribada a Amèrica del Sud: els jesuïtes han de deixar les reduccions. El sacerdot i el germà Rodrigo es neguen a abandonar els guaranís. De manera diferent organitzen la resistència a l'assalt de l'exèrcit portuguès vingut per aplicar els acords, signats a Europa, de repartiment de les terres entre Espanya i Portugal. La missió és destruïda: els guaranís tornen al bosc.

Motivem als nois per fixar-se en el darrer membre de l’expedició. (Gestos, mirades, rostre. i què passa  després de deixar el farcell pesat).

Es de suposar que en aquell farcell porta elements de la seva vida que vol deixar enrere, potser hi porta també  l'arrogància, l'egoisme... Tot allò que ens pesa i no ens deixar avançar de veritat.