Quan la Malala era nena al Pakistan desitjava un llapis màgic. Ella el faria servir per…

… dibuixar un forrellat a la seva porta perquè els seus germans no la molestessin.

… aturar el temps i així poder dormir una hora més cada matí.

… eliminar la pudor de l’abocador que hi havia al costat de casa seva.

Però la Malala va créixer, el seu món va canviar i també van canviar els seus desitjos. El seu dret d’anar a l’escola va ser amenaçat -simplement, per ser nena-. En lloc d’un llapis màgic, va agafar-ne un de debò. Va escriure tota sola a la seva habitació el que estava patint només pel fet de ser nena, després que un grup d'homes volgués canviar els drets que fins que van arribar ells tenien les dones. Arreu del món moltes persones van llegir les seves paraules. I els desitjos de la Malala van començar a fer-se realitat.

“Jo sóc la Malala. Sempre he desitjat fer del món un lloc més pacífic. Cada dia treballo perquè el meu desig es faci realitat. En el passat havia desitjat un llapis màgic. Ara sé que quan trobes la teva veu, cada llapis pot ser màgic. Espero que la meva història t’ajudi a trobar el llapis màgic a la teva vida i a alçar la veu per allò en què no creus. La màgia és arreu: en el coneixement, a la bellesa, a l’amor, a la pau. La màgia és en tu, en les teves paraules, a la teva veu”.