Quan veus un arbre que creix, i que porta molt anys donant vida... et quedes meravellat de la seva bellesa, de la seva presència, de la seva ombra, oi? Amb les persones també ens passa el mateix...

Aquesta setmana recordem molts Germans del nostre Sector de Catalunya que van ser perseguits al llarg del segle XX  i van morir com a conseqüència de confictes bèlics, enfrontaments, desavinences...

Potser no sabeu que el poble Inuit no coneix ni utilitza la paraula guerra. Ells tenen un ritual, torltupisek, a través del qual dos individus enfrontats per un fet, improvisen una cançó o poema. Guanya el que ha fet la millor improvisació o el que ha aguantat la burla del seu oponent. Per a ells és més important restablir l'harmonia que satisfer la venjança. PER QUÈ ENS COSTA TANT VIURE-HO AIXÍ?

 Cadascú d'ells (els Germans) formen part d'un gran bosc, una ombra que ens arriba fins a dia d'avui a les nostres escoles de La Salle... I avui, segur que tu pots buscar maneres creatives d'afrontar les desavinences i les diferències, i fer desaparèixer del diccionari, com els Inuits, la paraula guerra.

Avui tenim presents aquests Germans.

Podem fer uns segons de silenci, recordant-los. Podem sumar-hi moltes persones que avui també moren com a conseqüència de guerres i conflictes.

FAIG