Quan veus un arbre que creix, i que porta molt anys donant vida... et quedes meravellat de la seva bellesa, de la seva presència, de la seva ombra, oi? Amb les persones també ens passa el mateix...

Aquesta setmana recordem molts Germans del nostre Sector de Catalunya que van ser perseguits al llarg del segle XX  i van morir com a conseqüència de confictes bèlics, enfrontaments, desavinences...

Reflexioneu sobre aquesta llegenda que fa referència a EL FAIG DE LA PEDRA que trobem en un bosc de l'Empordà (mireu la fotografia): 

Contaven els avis que fa uns 100 o 200 anys, el masover del mas de Mirapols i el del mas de les Vinyasses estaven enfrontats, els dos masos es troben equidistants del Faig. En els màxims moments de crisi i empipament, per descarregar la seva còlera tenien el costum, forts com eren, de tirar-se pedres des de cada mas. La pedra del Faig seria doncs, fruit d’aquestes baralles, una roca que afortunadament no arribà al seu objectiu. (Llegenda explicada per Tomàs Masó a Lluís Serrano, 2011).

 Cadascú d'ells (els Germans) formen part d'un gran bosc, una ombra que ens arriba fins a dia d'avui a les nostres escoles de La Salle... I tan de bo que mai oblidem el pes d'aquesta pedra que ens aparta, ens divideix. 

Avui tenim presents aquests Germans.

Podem fer uns segons de silenci, recordant-los. Podem sumar-hi moltes persones que avui també moren com a conseqüència de guerres i conflictes.

EL FAIG DE LA PEDRA