Una escola com la nostra necessita molta gent per funcionar!

Parem i pensem quines són les persones més importants?

Conte "La Fusteria"
Una vegada, en una fusteria, es va fer una reunió per a solucionar les tensions que hi havia entre les diferents eines.

El martell exercia la presidència, però l'assemblea li notificà que havia de dimitir. El motiu? Feia massa soroll! A més a més, es passava tot el temps colpejant. El martell va acceptar la seva culpa i va dimitir, però demanà que fos expulsat el cargol: deia que calia donar-li moltes voltes perquè fos d'utilitat. També el cargol va acceptar la seva culpa, però aleshores demanà que expulsessin el paper de vidre. Els va fer veure que la seva companyia era aspra i sempre tenia pica-baralles amb els altres. El paper de vidre va estar-hi d'acord, a condició que fos expulsat el metro: es passava tot el temps mesurant als altres segons la seva mida, com si ell fos l'únic perfecte.

Tot d'una, va entrar el fuster i va començar a treballar. Va fer servir el martell, el paper de vidre, el metro, el cargol... fins que, d'una fusta sense cap qualitat, va aconseguir fer-ne un moble noble i resistent.

Quan el fuster va marxar, el xerrac va prendre la paraula i va dir: Ha quedat demostrat que tots tenim defectes, però el fuster treballa amb les nostres qualitats i treu el millor de nosaltres mateixos.

Aquí rau la nostra vàlua, i si posem l'accent en les millors qualitats, a voltes no visibles, les trobades amb els altres esdevindran ben nobles.