Avui és el Dia Universal de la Infància i la Joventut. Llegim en veu alta aquest text:

En aquell temps, alguns portaven a Jesús uns infants perquè els imposés les mans, però els deixebles els renyaven. En veure-ho, Jesús es va indignar i els digué: «Deixeu que els infants vinguin a mi. No els ho impediu, perquè el Regne de Déu és dels qui són com ells. Us ho asseguro: qui no aculli el Regne de Déu com l'acull un infant, no hi entrarà pas». I els prenia en braços i els beneïa tot imposant-los les mans. (Mc 10,13-16)

Comentari:

Avui, els infants són notícia. Més que mai, els infants tenen molt a dir, malgrat que la paraula “infant” significa “el qui no parla”. Ho veiem en els mitjans tecnològics: ells són capaços d'engegar-los, de fer-los servir i fins i tot, d'ensenyar-ne als adults el correcte ús. Ja deia un articulista que, «malgrat que els infants no parlen, no és signe de què no pensin».

En el fragment de l'Evangeli de Marc trobem diverses consideracions. «Alguns presentaven a Jesús uns infants perquè els imposés les mans, però els deixebles els renyaven» (Mc 10,13). El Senyor, però, que es fa tot amb tots, amb més motiu es fa amb els infants. Per això, «en veure-ho, Jesús es va indignar i els digué: ‘No els ho impediu, perquè el Regne de Déu és dels qui són com ells’» (Mc 10,14).

La caritat és ordenada: comença pel més necessitat. Per tant, si tothom té dret a apropar-se a Jesús, l'infant és un dels primers que ha de gaudir d'aquest dret: «Deixeu que els infants vinguin a mi» (Mc 10,14).

(Font: https://evangeli.net/evangeli/dia/IV_69)

Podeu comentar també aquesta frase...

No pot haver-hi una revelació més intensa de l'ànima d'una societat que la manera amb la què tracta als seus infants (Nelson Mandela).