DADES DEL DIA
divendres, 22 de de novembre de 2024
Un conte no-conte
Espiritualitat
INTRODUCCIÓ PER A L'EDUCADOR

És un vídeo que ha corregut molt a les xarxes. Considerem que no cal difondre vídeos irrespectuosos, però sí parlar-ne; no posarem el vídeo per no reproduir el missatge, i perquè necessitem pacificar les xarxes socials. Per qui no l'hagi vist, per a poder seguir la informació, li serveix saber que un grup de nois d'una residència van cridar alhora crits masclistes i discriminatoris envers les noies, dient que era una broma habitual i normalitzant una situació innacceptable, tant els nois com les noies afectades.

 

Avui, per a vosaltres, llegirem un conte diferent: neix de la fantasia i es passeja pel nostre món real...

CONTE DE LES ACTITUDS INACCEPTABLES

"Ha passat al món real que..." va arribar d'un país llunyà anomenat TikTok el Sr. Vídeo, que es va fer viral, en què es veia com una colla de nois d’una residència masculina d’estudiants de Madrid, pujaven al tren destinació "Sense-drets", i insultaven i amenaçaven les estudiants d’una altra residència, aquesta només per a noies, situada just al davant. Per allà, van aparèixer uns passatgers defensant que els fets no eren greus, que tot plegat és fruit d’una tradició, que no hi havia cap mala intenció, que és cosa de joves… Les noies insultades van dir que era una broma habitual, i van agafar un altre tren a l'estació de La Dignitat i se'n van anar ben lluny d'aquesta. La Sra. Societat, tota atabalada amb els seus problemets, va obrir els ulls com unes taronges perquè no s'esperava que això passés en aquella època d'aquell any, i es va preguntar... com s’han de rebatre aquests arguments? Amb aquesta pregunta i la societat feta un embolic, el tren sense rumb es va posar vermell de la vergonya. I conte contat, ja s'ha acabat... segur? Ja s'ha acabat? FI.

No posarem el vídeo per no reproduir el missatge, i perquè necessitem pacificar les xarxes socials. Però en podem parlar, perquè segurament us ha arribat o en podem fer cinc cèntims entre tots/es.
PREGUNTES PER AL DIÀLEG

Els insults i les amenaces que cridaven els nois de la residència d’estudiants denoten una actitud sexista i violenta. Com pot ser que s’hagi arribat a aquest extrem?

Com pot ser que persones que viuen en la nostra mateixa societat, i que han rebut o reben una formació superior, tinguin un comportament tan contrari als drets humans?

Alguns dels nois que van participar en els fets s’han excusat dient que es van deixar endur per l’empenta i la força del grup. Creieu que això els descarrega de la seva responsabilitat individual?

Aquests nois són universitaris, tenen una formació superior. Això vol dir que han passat per tot un sistema educatiu que els hauria d’haver format en el respecte als drets humans. Es pot dir que l’educació que han rebut ha tingut èxit, vist el seu comportament?

L’entorn (la família, les amistats i, en últim extrem, la societat en conjunt) també hi juga algun paper?

Fins a quin punt pot pesar la “tradició”, i com s’hi pot fer front quan aquesta és negativa?

Inspirat en la notícia publicada a Text La Galera. El món a l'aula.
PREGÀRIA

A l'evangeli hi trobem la frase:

"Abans del foc surt la gran fumarada; igualment, abans de la sang venen els insults" (Sir 22,24)

I afegeix una pregària per a demanar el domini propi:

Qui em posarà una guarda a la boca
i un segell de prudència als llavis,
perquè el parlar no em faci caure
i la llengua no em perdi?

 
ANIMADOR DE LA PREGÀRIA TOTS
SANT JOAN BAPTISTA DE LA SALLE PREGA PER NOSALTRES
VISCA JESÚS EN ELS NOSTRES CORS PER SEMPRE!