En aquell temps, Jesús entrà a Cafar-Naüm. Un centurió l'anà a trobar i li deia: «Senyor, el meu criat és al llit a casa, paralític i amb uns dolors terribles». Jesús li diu: «Vinc a curar-lo». Li respon el centurió: «Senyor; jo no sóc digne que entreu a casa meva: Digueu-ho només de paraula, i el meu criat es posarà bo. Jo també sé què és tenir autoritat: tinc soldats a les meves ordres, i si a un li dic que se'n vagi, se'n va, i si a un altre li dic que vingui, ve, i si al meu criat li mano que faci una cosa, la fa».
Quan Jesús ho sentí, se n'admirà, i digué als qui el seguien: «Us ho dic amb tota veritat: No he trobat dintre d'Israel ningú que tingués tanta fe. I jo us asseguro que vindrà molta gent d'orient i d'occident, i s'asseuran a taula amb Abraham, Isaac i Jacob en el Regne del cel».