Fragment de l'Evangeli del I diumenge d'Advent (Mc 13, 33-37)

Estigueu alerta, vetlleu, perquè no sabeu quan serà el moment (...) no fos cas que arribés sobtadament i us trobés dormint. El que us dic a vosaltres, ho dic a tothom: Vetlleu!

Vull que el meu Nadal

no se m’escapi de les mans.    

Viatjar pel meu carrer,

canviar els meus ulls cansats de jutjar.

 He buscat felicitat, allunyant-me

sempre del teu costat.

He oblidat els meus germans, esperant

omplir-me d’or les meves mans.

 NO DORMIU, QUE VINDRÀ UN NEN,

QUE VINDRÀ JESÚS,

QUE VINDRÀ DÉU. (bis)

Sempre he trobat

en Tu un consol de veritat,

i potser no he estat atent

en escoltar a qui en mi vol confiar.

He volgut ser perdonat

i a qui m’ha fet mal l’he deixat plorant.

Insensible, sense amor

davant l’odi, la injustícia i el dolor.

 Vull tenir-te a Tu

Senyor Jesús al meu costat,

regalant somriures oberts

als homes marcats per manca d’amor.

Abraçar el nen marginat,

animar l’alcohòlic i el malalt.

Despullar-me del que tinc,       

fer-me pobre entre els més pobres

seguint-te a Tu.