1a PARADA: EL PAÍS DEL COR
2a PARADA: EL PAÍS DE LA NATURA
3a PARADA: EL PAÍS DE L'ESPERANÇA
El cap de la tribu dels Yanomamis els deia adeu, conscient que els tres aventurers tenien una missió. Els indígenes de l’Amazònia sabien molt d’estrelles i durant la nit havien descobert que La Chan, l’Humran i la Charemi seguien un estel màgic: l’estel de Betlem. Era a trenc d’alba i els sol quasi ni havia tret el nas. Quan els tres van pujar al globus i es van enlairar, van mirar al cel i sorpresos van descobrir que l’estel no era real. Era una projecció, com si fos de veritat… però no ho era. De nit encara, i en silenci, es va escoltar una veu metàl·lica i freda, com d’un robot, que deia: Piiip, som màquines sense cor… Baixeu del globus, piiiiip. Els tres es van mirar i amb la mirada s’ho van dir tot: no som màquines i el nostre cor diu que hem d’arribar a Betlem. Feia un vent fort i estable, ideal per arribar a l’establia… Som-hi.
MIREU AQUEST VÍDEO, AMB ELS PETITS GESTOS, DONEM ESPERANÇA I CONSTRÏM UN MON MILLOR: