En temps d'Herodes, rei de Judea, hi havia un sacerdot del torn d'Abies, que es deia Zacaries. La seva dona, descendent d'Aharon, es deia Elisabet. Tots dos eren justos davant Déu, irreprensibles en el compliment de tots els manaments i observances del Senyor. Però no tenien fills: Elisabet era estèril i tots dos ja eren massa grans per a poder tenir fills.
Un dia, mentre Zacaries complia davant Déu les funcions sacerdotals dintre el seu torn, segons el costum dels sacerdots, li tocà per sorteig d'entrar al lloc sant per oferir l'encens al Senyor. Mentre l'oferia, tota la gent era fora pregant. Llavors se li aparegué un àngel del Senyor a la dreta de l'altar de l'encens. Zacaries, en veure'l, es torbà i s'esglaià. L'àngel li digué: «No tinguis por, Zacaries: Déu ha escoltat la teva pregària. Elisabet, la teva esposa, et donarà un fill i li posaràs el nom de Joan. En tindràs una gran alegria i ho celebraràs, i tothom s'alegrarà del seu naixement, perquè aquest noi serà gran als ulls del Senyor, no beurà vi ni altres begudes alcohòliques i serà ple de l'Esperit Sant des d'abans de néixer. Farà que molts del poble d'Israel es converteixin al Senyor, el seu Déu. Ell precedirà el Senyor amb l'esperit i el poder d'Elies, i farà que els pares es reconciliïn de cor amb els seus fills i que els indòcils aprenguin els sentiments dels justos. Així prepararà un poble ben disposat per acollir el Senyor».
Zacaries preguntà a l'àngel: «Com sabré que això és veritat? Tant jo com la meva esposa som massa grans perquè puguem tenir un fill». L'àngel li va respondre: «Jo sóc Gabriel, i estic al servei personal de Déu; és ell qui m'ha enviat per anunciar-te aquestes bones noves. Això que t'he dit es complirà al temps que Déu ha decidit, però, com que tu no m'has cregut, no podràs parlar més des d'ara fins al dia que tot s'haurà complert».
Tot el poble esperava que Zacaries sortís del lloc sant, estranyat en veure que trigava tant. Quan finalment sortí, no podia dir res, i comprengueren que havia tingut una visió en el lloc sant. Ell només els feia senyes, perquè havia quedat mut. Acabats els dies del seu servei sacerdotal, Zacaries se'n tornà a casa. Poc després, Elisabet quedà en estat. Durant cinc mesos no sortia de casa i pensava: «Quin favor m'ha fet el Senyor! Ningú no em podrà retreure més que no tinc fills».