El Germà Jaume Hilari Barbal va morir afusellat amb altres companys durant la Guerra Civil espanyola.

El 1917 a Irun, va entrar al noviciat com a Germà de La Salle. Va dedicar-se a l'ensenyament i la catequesi, a Mollerussa, a Manresa, a Pibrac (a prop de Tolosa, França), a Calaf, etc. Es va fer patent la seva capacitat literària i va col·laborar en revistes en la difusió dels valors cristians. A partir d’aquell moment, a l'any 1936, la persecució dels religiosos que aleshores es va desfermar, va obligar-lo a refugiar-se a casa d'uns coneguts a Mollerussa, però va ser descobert i el van portar detingut a la presó de Lleida. Després el van portar a Tarragona al vaixell-presó "Mahón", juntament amb d'altres religiosos.

El 15 de gener de 1937 va ser jutjat, juntament amb d'altres relgiosos. Tot i que es podria haver escapat, dient que era l‘hortalà del col·legi, no va voler amagar la seva condició de germà de La Salle i va ser l'únic condemnat dels 25 jutjats aquell dia. El 18 de gener, a dos quarts de quatre de la tarda, fou afusellat a la Muntanya de l'Oliva, a Tarragona. Va morir dient "Morir per Crist és viure, amics meus".

Algunes de les persones que el van conèixer, deien d'ell:

"Era amant de la lectura, de l’esforç i del treball constant. Li agradava molt l’excursionisme, el caminar per la muntanya. “Les muntanyes m’agraden i com més elevades millor. S’han d’escalar a poc a poc, respirar profundament, i a mesura que camines, el coratge i la força augmenten”.

Encara que tenia problemes auditius, era una persona comunicativa “Era una persona que t'ensenyava a estimar... cada vegada que venia a casa i parlava amb ell, m’omplia de pau i serenor".

El vaixell "Mahón", en el qual va estar el G. Jaume Hilari, va ser presó des de l'octubre de 1936 fins al febrer de 1938. 

Monument als afusellats. Durant la Guerra Civil de 1936 i la postguerra, la Muntanya de l'Oliva va ser lloc d'afusellaments fins febrer de 1944.