El Germà Jaume Hilari nasqué  el 2 de gener de 1898 a Enviny (Pallars Sobirà).

Tingué una infància envoltada d’un ambient molt cristià, enmig d’una vida camperol. Als 18 anys ingressà al Noviciat dels Germans de La Salle  a Irún. Inicià la seva tasca d’educador i de catequista a Mollerussa i més endavant a Manresa, Oliana, Pibrac (França) i Calaf. Fou traslladat a Cambrils (casa sant Josep)  ja que per problemes de sordesa no podia fer classes i es dedicà a les tasques de l’hort de la casa.

La Guerra Civil el sorprengué a Mollerussa quan anava a visitar a la família. El 24 d’agost de 1936 fou empresonat a Lleida i d’allà  l’enviaren al vaixell-presó ‘Mahó’ de Tarragona, on es trobà amb altres Germans de La Salle. Se’l acusa d’ensenyar llatí i la doctrina cristiana. (Segons l’acta del tribunal: “actes feixistes que contribuïen a l’enverinament del poble”)

Li és assignat un advocat d’ofici; li aconsella que en el judici negui la seva condició de religiós i que digui que només era l’hortolà de la casa.  Jaume Hilari s’hi va negar: “¿Què més podria desitjar que morir per l’únic delit de ser religiós i d’haver contribuït a la formació cristiana dels nens? “

El Tribunal Popular de Tarragona signà la seva sentència de mort. El 18 de gener de 1937 fou executat en el mont de la Oliva, prop del cementiri de Tarragona, i fou tirat a una fosa comuna.

Morí per ser religiós i no voler dissimular-ho. Va perdonar de cor als seus enemics, a imitació de Crist. Les seves últimes paraules, poc abans de morir,  foren: “Morir per Crist és viure, nois !”.

Fou beatificat per Joan Pau II el 29 d’abril de 1990 i també canonitzat per Joan Pau II el 21 de novembre de 1999.