El passat dilluns, 20 de gener, un informe d'Oxfam Intermón assenyalava que la riquesa conjunta dels milmilionaris va augmentar en 2 bilions de dòlars l'any passat,
La bretxa econòmica entre rics i pobres no només es manté, sinó que segueix creixent. Mentre una petita part de la població acumula cada cop més diners, la majoria de persones pertanyen a una classe mitjana-baixa i continuen tenint les mateixes dificultats econòmiques.

Els homes més rics del món tenen tants diners que, si perdessin el 99% de la seva riquesa de la nit al dia, continuarien sent milmilionaris. Però, d'on han tret aquesta fortuna?

Hi ha la idea generalitzada que la riquesa sol ser una recompensa d'un gran esforç: les persones que s'esforcen i treballen molt poden arribar a aconseguir molts diners. No obstant això, Oxfam assenyala que aquest discurs meritocràtic no té fonament en la realitat. 

El 60% de la riquesa dels milmilionaris és heretada (la van rebre de les seves famílies), està marcada pel clientelisme (la van aconseguir gràcies a tenir relacions privilegiades amb el govern) o està vinculada al poder monopolístic (prové de treballar en mercats on no hi ha competència). 

Mentre els milmilionaris segueixen acumulant riquesa, milions de persones viuen en una situació de vulnerabilitat econòmica que els impedeix accedir a certes necessitats bàsiques. Segons el Banc Mundial, gairebé 3.600 milions de persones (el 44% de la població global) viuen per sota del llindar de la pobresa (amb 6,85 dòlars al dia).

Quan parlem de pobresa no només ens referim a tenir pocs ingressos. Aquest fenomen té un caràcter multidimensional, és a dir, afecta diverses àrees de la vida, com l'accés a l’educació, la salut, l’aigua potable, l’habitatge i les oportunitats de feina. Tot això impedeix a milions de persones tenir-ne una vida digna.