DADES DEL DIA
dijous, 30 de de gener de 2025
Resiste y Grita
Txarango pels Drets i la Pau

El 30 de gener moltes escoles celebrem el DENIP, dia triat per celebrar aquesta jornada per a la No Violència i la Pau. Avui us proposem una cançó que ens parla de vida, de llibertat, de fraternitat, d'esperança...

Txarango ens relata:

"Les primeres notes d’aquesta cançó van néixer a Nablus (Palestina). Va ser la banda sonora d’una petita gira que mai oblidarem. Més endavant la vam començar a cantar als camps de refugiats de Grècia on es va quedar, per fer-se gran, i passar a ser un himne de vida i resistència.

L’alegria com a forma de resistència. Perquè com diuen els nostres amics de Pallasos en Rebeldía “La risa es el alimento del alma”.

Aquesta cançó ja fa molt de temps que no és nostra. És la cançó de molta gent que admirem i estimem. Molta gent amb qui hem compartit i esperem seguir compartint la vida.

És per això que la vam anar a enregistrar a Grècia entre molts amics dels camps de refugiats."

(La cançó comença al minut 1:27)

RESISTE Y GRITA 

Alma libre resiste,
resiste la vida.
Si te quieren callar
canta con rebeldía.

Alma libre resiste,
resiste alegría,
resiste al andar.

Resiste y grita:
Open the borders!

EKO Camp resiste,
resiste la vida.
Si te quieren callar
canta con rebeldía.

EKO Camp resiste,
resiste alegría,
resiste al andar.
Resiste y grita.

Contraatacar con tanques de canciones.
Desalambrar vallas y corazones.
Nos armaremos de futuro.
Abre un camino contra el muro.
Levantaremos un mundo mejor.

Contraatacar con tanques de canciones.
Desalambrar vallas y corazones.
Nos armaremos de futuro.
Abre un camino contra el muro.
Levantaremos un mundo mejor.

Así canta mi pueblo en la frontera.
Así canta mi pueblo en la frontera.
Así canta mi pueblo en la frontera.

Así canta mi pueblo en la frontera.

Un sueño de libertad:
Open the borders!

(TXARANGO)

PREGUNTES PER AL DIÀLEG

Potser us pregunteu que es EKO Camp:

Durant un temps, a l'any 2016, un grup de voluntaris i pagesos catalans vam convertir una estació de servei al nord de Grècia en un camp de refugiats improvisat des del tancament de la ruta dels Balcans. Centenars de voluntaris han passat per allà per fer més lleugera l'espera d'aquesta gent. Una espera que havia de ser curta i per anar a un lloc millor, però que finalment ha estat llarga i per anar a un lloc pitjor. Van crear una petita ciutat, un oasi entre tots els camps de refugiats de la zona. Qui hi ha estat, sap que EKO era diferent. La força del voluntariat ha aconseguit que totes aquestes persones hagin pogut tenir un present durant el mentrestant.

S'hi va aixecar una escola on petits i grans podien continuar aprenent. Un espai per a dones que també ha desaparegut. Una cuina comunitària que no tornarà a encendre els fogons. Una carpa infantil on ja no s'hi faran més tallers. O un cinema a la fresca que tampoc permetrà evadir-se, encara que fos uns minuts.

EKO Camp es va acabar amb un guió calcat al d'Idomeni: fer fora al voluntariat i després desallotjar-lo.