Pregària jove, pregària amb la realitat

La Carta és un documental sobre l’encíclica Laudato Si’ que es va presentar el mes passat al Vaticà. Però no és només una pel·lícula sobre l’encíclica del Papa Francesc; és un crit d’alerta a la humanitat que projecta i amplifica la veu crítica de nombroses persones i comunitats que lluiten contra el canvi climàtic.

I els protagonistes que hi apareixen són tan diversos –des d’activistes, científics, líders indígenes o refugiats climàtics– perquè la crisi ecològica és mundial i no hi ha cap racó del nostre planeta que n’estigui exclòs. N’heu vist el tràiler?

Hem arribat fins aquí, precisament, perquè hem deixat de venerar i de lloar la Casa Comuna com la mare universal que, malgrat tota la destrucció i la incomprensió, sempre ens perdona com en la paràbola del fill pròdig. La Terra també té manaments i nosaltres els hem desobeït tots. (...) De fet, la humanitat sempre ha viscut en tensió per aconseguir arribar més lluny, excel·lir i guanyar; però aquesta cursa desenfrenada ens ha dut a un escenari d’emergència climàtica, només perquè hem desitjat més del que la Terra ens podia donar.

L’esperança no és un concepte abstracte ni cap utopia; ets tu, soc jo, som tots, som totes. Per això necessitem recordar, avui i sempre, les paraules de sant Pau: «La nostra carta sou vosaltres: la portem escrita en els nostres cors, i tothom la pot conèixer i la pot llegir» (2Co 3,2). Perquè la salvació comença dins teu.

Així que tu també ets la carta i duus el paradís a l’ànima, però massa sovint ens en descuidem. Podem viure’n tota la vida al marge o fer un pas endavant i convertir-nos en ferms defensors de la nostra causa perquè, com podem demanar als governs que prenguin mesures urgents si nosaltres no som els primers a començar?

Font: https://pregaria.cat/preguem-la-realitat/la-carta