La cançó dels Lax'n'Busto LLENÇA'T parla del Carpe Diem, de gaudir i aprofitar el moment present al màxim. Seria com un equivalent d'una altra pel·lícula de fa uns anys, "El club dels poetes morts", on un professor convida als seus alumnes a llegir i practicar la poesia de Henry David Thoreau:

"Me'n vaig anar als boscos perquè volia viure sense pressa. Volia viure intensament i xuclar-li tot el suc a la vida. Deixar de banda tot allò que no era vida, per no descobrir, a l'hora de la meva mort, que no havia viscut."

Caus a terra molt avall
creus que no te'n sortiràs,
però amb els mesos te n'adones
que tornes a començar.
I a força de molt de caure
i de tornar-te aixecar
veus que les coses no canvien
però ja no ets qui eres abans.
Doncs he estat ja cinc o sis
i sóc el que ara vull,
no vull pensar en el que arribarà demà!

Llença't, cada instant és únic
no es repetirà,
sento que el cor ja no para de bategar
i diu que em llenci,
que no pensi en tot el que vindrà,
que un llapis mai no dibuixa sense una mà.
I perquè els meus pensaments
que sempre viuen el present
no conjuguen altres temps que
el ja faré, el que no vaig fer.
Doncs avui o potser demà
seré aquí o seré per allà,
seré un tros de l'univers
que no noti el pas del temps.
El que faig a cada instant és
la força que em fa gran,
no vull pensar en el que arribarà demà.

Llença't, cada instant és únic
no es repetirà,
sento que el cor ja no para de bategar
i diu que em llenci,
que no pensi en tot el que vindrà,
que un llapis mai no dibuixa sense una mà.(bis)