Josefina Piquet va néixer a Barcelona l’any 1934, en el si d’una família compromesa amb l’obrerisme i el sindicalisme barceloní. En esclatar la guerra, el seu pare s’allistà voluntari a la columna Durruti, i no el tornà a veure fins uns mesos abans de la fi del conflicte, quan era a punt d’enfilar cap a l’exili a França, d’on no tornaria fins l’any 1949.

D’aquesta manera, el seu testimoni és el d’una nena que als cinc anys va haver de marxar a l’exili sense saber ben bé què estava passant. Un fet que, en les seves pròpies paraules, li ocasionà unes «ferides emocionals que mantingué durant tota la vida». La seva entrevista, doncs, gira al voltant d’aquests anys convulsos i representa un relat íntim i proper, en el qual podem sentir una reflexió colpidora on s’entremesclen les reaccions i els pensaments de joventut i maduresa.

En aquest vídeo, Josefina Piquet rememora què va significar per a ella l’inici de la Guerra Civil, i ressalta els sentiments d’angoixa, por i pànic que va tenir durant tot el conflicte.