Els claus de la porta

Hi havia una vegada un jove que tenia un caràcter dolent i violent. Però confiava en el seu pare i li va demanar que li ajudés a controlar-ho. El seu pare, veient el seu desig de millorar, li va donar una borsa de claus i li va dir:

— “Mira, fill, cada vegada que perdis la paciència i el control de tu mateix, cada vegada que fereixis a algú de paraula o d'obra, clava un clau d'aquests darrere de la porta de la teva habitació.”

El primer dia, el noi va clavar 37 claus darrere de la porta. Les setmanes que van seguir, a mesura que ell aprenia a controlar el seu mal geni, clavava cada vegada menys claus en la porta. Finalment va arribar el dia en què va poder controlar el seu caràcter durant tot el dia.

Després d'informar al seu pare del seu èxit, aquest li va suggerir que retirés un clau per cada dia que aconseguís controlar el seu caràcter. Un, dos, deu, trenta… els dies van ser passant i per fi el jove va poder anunciar al seu pare que no quedaven més claus per retirar de la porta.

Llavors, el seu pare ho va prendre de la mà i ho va portar fins a la porta. Mirant-li tendrament, li va dir:

— “Fill meu, has treballat dur, però mira tots aquests clots que han quedat en la porta…. Veus?, mai més serà nova una altra vegada, mai serà la mateixa i sempre guardarà els senyals dels claus que una vegada va rebre. Cada vegada que perds la paciència i descàrregues la teva ira en els altres, els deixes cicatrius exactament com les quals veus aquí.

Així és la nostra vida. Podem fer-li mal a algú i després, penedits, abraçar-li i demanar-li perdó; però el cop li haurà fet sofrir i el record del dolor perdurarà per sempre.

Un bon amic és tan fort com aquesta porta. Com ella, guardarà els nostres secrets i ens obrirà el cor. Però hem de cuidar-ho com un tresor perquè, si rep la injustícia dels nostres cops, sofrirà en silenci… i la ferida sempre deixarà una cicatriu en el seu cor.”