Bon dia. Comencem la segona setmana de Quaresma. I continuem la història que vam iniciar la setmana passada...

Imma i la Pluja, el Gel i el Desgel

L'Imma, estudiant de batxillerat, estava desesperada. Havia suspès un examen important i sentia que no era capaç de controlar res de la seva vida. L’ansietat de la selectivitat, les hores d’acadèmia, la pressió de la família i la solitud per la marxa de la seva millor amiga li pesaven com una llosa. Per acabar-ho d’adobar, estava enamorada d’un company de classe que ni tan sols es fixava en ella.

El cel es va enfosquir i una fina pluja va començar a caure. A poc a poc, la pluja es va convertir en gel i tot al seu voltant es va congelar. Imma es va sentir atrapada, incapaç de moure’s. El fred li calava als ossos, igual que la por al fracàs i la sensació de no ser prou bona. Però aleshores, la pluja va tornar a caure, i el gel es va començar a fondre. L’aigua netejava la terra i, amb ella, les seves preocupacions.

—Res no roman glaçat per sempre, Imma. Tot passa, tot es transforma. Deixa que el temps et guiï.

Va entendre que l’estrès i la por també són temporals, i que si es permetia respirar i adaptar-se als canvis, tot trobaria el seu lloc. La brúixola va fer un nou moviment.