Bon dia. Comencem la tercera setmana de Quaresma! Seguim llegint les històries que omplen els nostres dilluns...

Biel i la Tempesta
Biel era un estudiant de cicles formatius que compaginava la feina amb els estudis. Havia après a lluitar pels seus objectius i ajudava la seva família tant com podia, però cada dia se sentia més esgotat. Treballava als matins i estudiava a les tardes, però no podia permetre's deixar la feina: havia de pagar la hipoteca i totes les despeses de casa. Volia aconseguir una feina estable i un futur millor, però el cansament i la pressió el feien dubtar. Valia la pena tant d’esforç?

De sobte, un llamp va il·luminar el cel i una tempesta va esclatar amb fúria. La pluja queia amb força, i el vent sacsejava les dunes com si volgués esborrar-les del mapa. Biel es va sentir petit, insignificant davant aquella força descomunal. Però, enmig del caos, va recordar per què havia iniciat aquell camí.

Va tancar els ulls, va respirar profundament i es va mantenir ferm, deixant que la tempesta seguís el seu curs.

—Les tempestes són dures, però purifiquen —es va dir a si mateix—. Aguanta, Biel. Quan passin, tot es veurà més clar.

Quan finalment la tempesta es va dissipar, Biel va sentir una nova força dins seu. Va entendre que, malgrat les dificultats, havia d’aguantar i confiar en el seu esforç. Somrient, va aixecar el cap: la seva brúixola, abans immòbil, tornava a marcar el camí.