Bon dia! Comencem una nova setmana de Quaresma!

I continuem amb els diferents paisatges meteorològics que ens acompanyen cada dilluns...

David i la boira
El David no havia dit gran cosa des que havien arribat. Era una persona tranquil·la, però sovint se sentia perdut. A vegades, perdia la fe i es trobava sol, incapaç de trobar sentit a res. Ja no creia en res i li costava confiar en els altres perquè s’havia endut moltes decepcions.

Sense avís, una densa boira va cobrir-ho tot. No es veia res més enllà d’uns pocs centímetres. El David es va quedar paralitzat. Com podia avançar si no veia el camí? El pànic el va envair fins que va sentir una veu suau:

—Quan no puguis veure, tanca els ulls i escolta. Quan el món es torni confús, busca el silenci.

El David va respirar profundament i va tancar els ulls. En aquell instant de quietud, va començar a escoltar el seu interior. Enmig de la boira, va ressonar dins seu una pregària que feia temps que havia oblidat. Les paraules li van portar pau. Va comprendre que, fins i tot quan tot sembla incert, el silenci i la contemplació poden revelar camins invisibles als ulls.

Va fer un pas endavant, després un altre. A poc a poc, la boira es va esvair, i davant seu va aparèixer un sender clar. Va sentir que Déu no l’havia abandonat mai, simplement havia estat esperant que ell fes silenci per escoltar-lo.

La brúixola es va tornar a il·luminar.