Avui dia de debats, de trobada entre escoles... parlarem d’estimar.

Tot mirant el quadre de René Magritte, ELS AMANTS (pintura surrealista, París, 1928) potser ens ve al cap una frase de “El Petit Príncep”: L'essencial és invisible als ulls.

I si ens permeteu, fixeu-vos que moltes de les coses que donen sentit a la vida i ens ajuden a ser persones les fem amb els ulls clucs, des de dins: somiar, plorar, riure...

Però, tot i que que aquestes accions les fem amb els ulls clucs, no podem amagar-nos darrere d’aquest fet per oblidar que quan estimem ens trobem davant d’una altra persona, amb sentiments, emocions, vida.

Per tant, estimar és deixar que el mur, la paret que construïm per protegir-nos es trenqui i deixem que l’altre ens pugui conèixer i descobrir tal i com som, a cara descoberta. I és justament aquesta experiència la que fa que estimar de veritat, respectuosament sigui una de les experiències més emocionants de la vida.