Avui a l’hora del pati m’he passejat, el sol que feia hi convidava.
M’he parat a mirar un grup que juga a futbol en una de les pistes. Els infants corren darrere la pilota.
Potser corren darrera el somni d’un dia ser futbolistes. L’esport és dur i exigeix esforç, encara que sigui al pati. Entre cursa i cursa hi ha qui xuta a la porteria, però la pilota es desvia i va a parar contra un nen que mira el partit. Quin mal! El nen es cargola i plora. El qui ha xutat ha continuat el partit com si res.
Li he cridat l’atenció i ho ha trobat estrany.
—Que no ha vist que ha estat sense voler? —m’ha dit quasi cridant.
—No et renyo pel cop de pilota —li he dit—; és perquè has continuat jugant. No és més important aquest nen que no pas un gol? No pots ni tan sols interessar-te per com està? no pots demanar-li disculpes?
Ha abaixat el cap i ha anat a veure el nen. La disculpa i l’atenció al company l’han retornat a la pista i al partit.

(http://orar.manyanet.org/ca/primaria_ca.php?pregaria=2018-04-17)