Fa molt de temps, a un poble de l'Índia vivien sis homes cecs que passaven l’estona estudiant i dialogant sobre temes molt diversos. Havien sentit parlar molt dels elefants, però com tots eren cecs, no sabien ben bé com eren aquests animals. Un dia van decidir anar a trobar-ne un i tocar-lo per saber quina forma tenia.

Un veí els va indicar on podien trobar un elefant molt pacífic.

El primer cec va anar tan ràpid cap a l’elefant que va topar amb ell. Quan va tornar amb els altres, els va dir:
—Oh, amics meus, aquest animal és com una paret de fang assecada al sol, dura i rugosa.

El segon cec es va trobar amb un dels ullals de l’elefant, llarg i punxegut.
—La forma d’aquest animal és com la d’una espasa! –els va explicar.

El tercer cec va tocar la cua. Va notar tots els seus nusos rugosos i els llargs pèls que hi tenia a l’extrem.
—Escolteu, estimats amics, aquests elefant és com una corda ben gruixuda–va opinar.

El quart savi cec va tocar la trompa. De seguida ho va tenir clar:
—Ja sé quina forma té l’elefant. És ben bé igual que una llarga serp.

El cinquè savi va tocar la gran orella de l’elefant, i els va dir:
—És ben bé igual que un gran ventall.

El sisè savi, el primer que va tocar va ser una de les potes de l’elefant.
—L’estic tocant ara mateix... –va dir el savi– i l’elefant és ben bé com el tronc gruixut d’una gran palmera!

Els sis cecs van començar a discutir sobre la forma veritable de l’animal. Ara tots l’havien tocat i podien dir a través de la seva experiència com era en realitat un elefant. N’estaven del tot segurs ja que l’havien pogut tocar amb les seves pròpies mans, i tots estaven convençuts que tenien tota la raó. I de fet, d’alguna manera així era, ja que depenent de com ens mirem un elefant, tots els cecs tenien part de raó, però a la vegada també podem dir que tots ells estaven ben equivocats.