Hola, soc el silenci!
Et sembla estrany que, sent el silenci, sigui capaç de parlar? Però, he demanat la veu a la meva germana la paraula. Si fos jo el qui parlés hauríem de deixar el full en blanc, però és que haig de dir-te una cosa. Per exemple: t’imagines una classe on tothom parlés alhora? Seria un problema, perquè... qui seria capaç d’escoltar el que diu el professor o la professora? I encara que tingués interès, com ens entendríem?

El món és ple de sorolls. Pel carrer tot són estridències, botzines de cotxe i motos i gent que va i ve enraonant. A mi, el silenci, em fan poc cas, quasi ningú no em vol. Però soc molt important. T’imagines dormir al costat d’una màquina que fa fressa? Jo formo part de la música suau, i de l’aire i del paisatge. I estic en el cor. Només et demano que et recordis una mica de mi i que em parlis. Saps com es pot parlar amb mi? Callant.

Perquè ho sàpigues, Déu també és silenci com jo, si vols parlar amb Déu, t'ajudarà molt estar en silenci i parlar amb el cor.
Recorda-ho bé: per parlar amb les persones et calen les paraules, per parlar amb Déu, et cal el silenci.