En la celebració del Dia de la Caritat, el Corpus Christi, fem visible la realitat de les persones que han perdut el sentit de la seva vida, que no veuen l’oportunitat de tirar endavant, tenir un treball o un habitatge, deslliurar-se de la violència masclista i trobar qui els escolti i els alleugi la solitud...

El lema d'enguany és: "Allà on ens necessites. Obrim camí a l'esperança". Càritas és una entitat dedicada al benestar dels altres, a treballar per la igualtat d'oportunitat... en definitiva, a crear un món més fratern.

Avui m'agradaria que escoltessiu aquest text. Parla de convertir el poc que tenim en molt. Potser quan dones es produeix aquest senzill miracle...

Llegim-lo a vàries veus:

 A la tornada, els apòstols explicaren a Jesús el que havien fet. Ell se'ls endugué tots sols cap a un poble anomenat Betsaida.  Però la gent ho va saber i el seguiren. Jesús els acollí, els parlava del Regne de Déu i guaria els qui en tenien necessitat. El dia començava a declinar, i els Dotze s'acostaren a dir-li:
-Acomiada la gent, i que vagin als pobles i a les cases del voltant per trobar allotjament i menjar. Aquí som en un lloc despoblat.
 Però Jesús els digué:
-Doneu-los menjar vosaltres mateixos.
Ells respongueren:
-Només tenim cinc pans i dos peixos; si de cas hauríem d'anar nosaltres mateixos a comprar menjar per a tota aquesta gentada.
 Hi havia, en efecte, uns cinc mil homes. Llavors Jesús digué als seus deixebles:
-Feu-los seure en grups de cinquanta.
 Ells ho van fer així, i tothom s'assegué. Jesús prengué els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, els beneí, els partí i en donava als deixebles perquè els servissin a la gent.  Tots en van menjar i quedaren saciats. Després van recollir dotze cistelles dels bocins de pa que havien sobrat.

Quan amb ben poc, una llavor, l'aigua rega la terra neix una comunitat de vida: un bosc que creix i creix...