El Col·legi de La Salle San Benildo, a Manila (Filipines), va néixer com un centre nocturn per a treballadors i persones que buscaven una segona oportunitat educativa. Amb el temps, es va fer evident que molts joves quedaven exclosos de l’educació superior: persones amb discapacitats com la sordesa o la ceguesa, amb problemes de salut mental o sense cap suport familiar. Davant d’aquesta realitat, la comunitat educativa no va girar la cara, sinó que va actuar amb compassió i compromís. El col·legi va obrir de bat a bat les seves portes, no només als que quedaven fora, sinó també als seus talents, interessos i capacitats.

Aquest exemple ens recorda que una educació veritablement transformadora no exclou ningú. Al contrari, acull i dona espai perquè tothom pugui créixer. Com a joves a punt de tancar una etapa i començar-ne una altra, aquesta història ens convida a preguntar-nos: estem disposats a obrir les nostres portes als altres? Som capaços de reconèixer el valor únic de cada persona, més enllà de les seves dificultats?

A vegades, la diferència ens incomoda o ens fa por, però només quan l’abracem podem construir comunitats més justes, solidàries i plenes d’humanitat.

(RESPONEU OBERTAMENT A AQUESTES QÜESTIONS. QUE TINGUEU MOLT BONA JORNADA).