El gest de Sant Joan Baptista de La Salle durant l’hivern de 1684-85, utilitzant la seva riquesa per alimentar els més necessitats de Reims, no només és un acte de caritat puntual, sinó l’inici d’una vida de compromís profund amb els pobres i de confiança radical en Déu. Aquest moment marca un punt d’inflexió: deixa enrere la comoditat per viure la pobresa de manera conscient, compartint-la amb la seva comunitat i apostant per un estil de vida que posa l’altre al centre. La seva actitud ens interpel·la encara avui, en un món on sovint preval l’interès propi i la seguretat material.

Aquest esperit es manté viu en institucions com l’Escola Sant Joan Baptista de La Salle a Ruanda, que continua el seu llegat, oferint no només educació, sinó també aliment i esperança a joves que no poden pagar-ho. El més impactant és com, des de l’escassetat, aconsegueixen generar abundància: d’oportunitats, d’esperança i de transformació real. Aquesta escola ens demostra que l’educació no ha de ser un privilegi, sinó un dret, i que amb vocació i confiança es poden superar grans limitacions.

Com a joves en etapa de Batxillerat, sovint ens preguntem quin sentit té el que fem o què volem aportar al món. La vida de La Salle i el seu llegat ens conviden a pensar que no cal esperar a ser poderosos per ajudar; només cal estar disposats a compartir, a confiar i a posar el nostre granet de sorra allà on calgui. La veritable abundància neix del compromís i la solidaritat.