Des d'octubre de 2023, un nou conflicte enfronta Israel i Palestina. Molts infants i joves l'han patit en la seva pròpia pell. Avui ens fixem en els testimonis que ens arriben des de Gaza...

 El lloc on intenten dormir és una mena de petit refugi antimalsons on de vegades s'obra el miracle de poder desconnectar de la realitat durant unes hores. La guerra els ha arrencat d'escoles i de parcs.

Aquests són els seus testimonis:

Walid Manun, 5 anys
A Walid li agrada dibuixar i volar estels. En aquesta guerra ha perdut el seu pare i altres familiars de qui la seva mare parla cada dia. Viu en una escola al camp de refugiats de Jabalia amb la seva mare i dos germans. No vol tornar a l'escola bressol perquè molts dels seus amics han mort.

Aziza Al Gamal, 8 anys 
Fa 7 mesos que viu en un col·legi de l'agència de l'ONU per als refugiats palestins (Unrwa) com a desplaçada i a l'habitació on viu són 5 persones. La seva mare li explica que han perdut molts familiars i ella recorda especialment el seu oncle. Li agrada dibuixar però no té pintures de colors. 

Muhammad Al-Nadi, 6 anys

Muhammad ha perdut el seu pare i un germà. Quan se'n recorda repeteix: "No van fer res, van morir només sortir de casa, igual que dos cosins, que tenien ovelles i cabres;  els va caure una bomba quan cuidaven els animals". Ha estat a l'escola de Nusaybah durant set mesos. A l'habitació hi conviuen vuit membres de la família. Li encanta pintar i jugar amb excavadores. De gran vol ser oftalmòleg.

Annas, 8 anys

Annas dubta quan se li pregunta l'edat… “Fins i tot m'he oblidat dels anys que tinc!”, exclama aquest nen, que finalment diu que té 8 anys i a qui li encanten els jocs de construcció. Viu a l'escola de Nusaybah des de fa sis mesos amb sis membres de la família i troba a faltar el seu avi i les dues tietes que ha perdut a la guerra. De gran vol ser un gran comerciant.

 (Font: Dalia Hammad, Mikel Ajestaran, equip periodístic de 5W)