Des d'octubre de 2023, un nou conflicte enfronta Israel i Palestina. Molts infants i joves l'han patit en la seva pròpia pell. Avui ens fixem en els testimonis que ens arriben des de Gaza...

Des de fa uns mesos, Kayed Hammad i la seva família han canviat quinze vegades de casa; molts quilòmetres a les seves espatlles. Sempre al nord de Gaza,  Kayed i els seus s'han mogut d'un lloc a l'altre esquivant bombes i combats. De moment ho han aconseguit.

Arreu on vagis veus edificis rebentats. Si no estan cremats, hi ha gent que rescata alguna porta per fer foc o alguna peça d'abric d'entre els enderrocs. El que ningú agafa són les sabates, perquè mai trobes un parell complet. Hi ha el dret o l'esquerre, mai tots dos. I estan per tot arreu. Hi ha sabates, sabates; de qui són? Morts, ferits, desapareguts, vius…?. Aquesta pregunta es feia Kayed cada dia que sortia de casa seva al nord de Gaza, fins que se li va ocórrer fer un projecte multimèdia que presentava una story diària d'Instagram: explicar les històries que hi ha darrere de les sabates.

Aquestes són les seves sabates, una d'aquestes històries...

Com tots els residents al nord, estaven indecisos entre desplaçar-se al sud o quedar-s'hi. Aquesta decisió va partir a la família i Mohammad va optar per quedar-se a casa seva juntament amb el seu pare i un germà. 

 Més d'un milió de persones van posar rumb a suposades “zones segures”. Des de llavors la Franja ha quedat partida en dos i no es permet el retorn a casa (o al que en quedi) als que es van dirigir al sud.

 Les agències de l'ONU van donar la veu d'alerta sobre el risc de fam a la part nord. En aquest context de manca d'accés a aliments, Mohammad va optar per intentar arribar al sud al costat d'un cosí. No hi va poder arribar mai. Hi va perdre la vida.

(Font: Mikel Ajestaran, equip periodístic 5w)