De la mà de l'Oksana, coneixerem la seva experiència enmig de la guerra. Un conflicte entre Rússia i Ucraïna que va començar el 24 de febrer de 2022. Aquest és el testimoni de l'Oksana, l'Elena, la Yana...

A Lloret de Mar, l'Oksana col·labora en un hotel convertit en refugi temporal per persones que han fugit de la guerra a Ucraïna (això va succeir al principi del conflicte). Molts dels refugiats arriben amb només una maleta i poques pertinences, després d’un llarg viatge en tren, autobús i avió, fugint de les zones de conflicte. L’hotel està gestionat per la Creu Roja, que s’encarrega de garantir allotjament, menjar i informació als nouvinguts.

Entre els refugiats hi ha l'Elena i la seva filla de 13 anys, Elia. Quan va començar la guerra a Kíev, van passar dies amagades en refugis, escoltant les bombes i veient com els veïns abandonaven la ciutat. Elena explica: “Ningú no duia bitllet. Anàvem atapeïts com sardines en llauna. Feia fred i estava brut. Terrible.” Malgrat el cansament i la por, van aconseguir arribar a Barcelona, on van començar una vida nova, encara que amb molta incertesa sobre el futur.

Oksana les ajuda amb menjar, traducció i informació, però no deixa de preocupar-se per la seva família a Ucraïna, especialment pel seu fill gran, que podria haver de presentar-se a l’exèrcit. Ella reflexiona: “La guerra no és un joc.”

Alhora, hi ha persones com Yana, que decideix quedar-se a Kíev tot i el perill, per protegir la seva ciutat i la seva manera de viure. Aquest contrast mostra les diverses maneres d’afrontar una guerra: fugir per sobreviure o quedar-se per defensar allò que es considera propi.

Aquestes històries mostren la complexitat del conflicte, l’impacte directe sobre la vida quotidiana de civils, i la importància de la solidaritat i de l’acollida en situacions de crisi. També plantegen qüestions sobre responsabilitat, sacrifici i empatia en moments de dificultat extrema.

FONT: equip periodístic de 5W