El mirall en l’art ha estat un objecte ple de misticisme, al voltant del qual s’han creat milers d’històries plenes de fantasia i, de vegades, de terror.

Algunes obres utilitzen el mirall com a símbol, i d’altres el converteixen en protagonista. És difícil esbrinar amb certesa el significat que cada artista ha volgut transmetre en cadascuna d’elles, però el que és clar és que totes amaguen un enigma.

És complicat determinar quina va ser la primera representació artística d’un mirall. Per exemple, si retrocedim uns quants segles, trobem l’obra barroca titulada Filòsof davant del mirall (1620). En aquesta pintura s’hi reflecteix clarament la idea eterna i filosòfica del coneixement d’un mateix i la recerca interior. L’Spanogletto (Josep de Ribera), com era conegut el pintor, estava fascinat per l’obra de Caravaggio, i la seva influència en aquesta peça és evident.

En temps més recents, dins l’art contemporani, diversos artistes han fet servir el reflex del mirall com a eina per explorar la dualitat de mirar i ser mirat.

A partir d'aquest projecte audiovisual de la productora JPortafilms que porta el títol "Joan Tuset, LA MIRADA DEL MIRALL- TROBAR-SE AMB SI MATEIX", realitzat l’estiu del 2022, ens preguntem: