Per no oblidar mai la guerra que viu el Sudan (Àfrica), des del 2023, llegim en veu alta aquest conte...

Les mans que curen

L’Aisha vivia a El Fasher, una ciutat de la regió de Darfur, al Sudan. Feia mesos que la ciutat patia atacs constants. Les bombes queien sobre els edificis i el so dels trets omplia els carrers.

Un dia, el germà gran de l’Aisha va resultar ferit durant un d’aquests atacs. Amb urgència, la seva mare el va portar a l’Hospital Saudita, el més gran de la zona.

Tot i haver estat atacat, encara era l’únic lloc on podien atendre els ferits i fer operacions. Però ara només funcionava parcialment, i la situació allà també era molt difícil.

Quan hi van arribar, l’Aisha va veure que l’hospital estava ple de gent. No hi havia prou llits, i alguns pacients descansaven sobre mantes al terra. Els metges anaven d’un costat a l’altre intentant atendre tothom tan ràpid com podien, tot i que el cansament se’ls notava a la cara.

A vegades, l’hospital es quedava sense llum, i els metges, com el doctor Omar, havien de fer servir llanternes per continuar treballant. Faltaven molts medicaments, i els professionals feien tot el possible per curar els ferits amb el poc que tenien.

L’Aisha va veure el seu germà estirat en una llitera; volia abraçar-lo, però tenia por de fer-li mal. Llavors va mirar altres infants que també esperaven. Alguns tenien ferides, i d’altres estaven molt febles perquè no tenien prou menjar ni medicines.

El doctor Omar li va explicar que alguns hospitals ja havien hagut de tancar per culpa dels atacs, però que l’Hospital Saudita continuava obert perquè, si tancava, la gent no tindria cap altre lloc on anar. L’Aisha va sentir por en escoltar això. I si tornaven a atacar l’hospital?

Per sort, el seu germà va començar a millorar, i l’Aisha va donar gràcies que l’hospital seguís obert, malgrat el perill. L’equip mèdic feia l’impossible perquè ningú es quedés sense ajuda. L’Aisha sabia que la situació era molt difícil, però els metges no deixaven que la gent perdés l’esperança. Mentre hi hagués persones com el doctor Omar, ella sabia que sempre hi hauria una oportunitat per salvar vides.

L’Aisha somiava amb el dia en què el seu país tornés a tenir pau, i que les cases i els hospitals fossin llocs tranquils. Però, per ara, sabia que estava en mans de persones que no es rendeixen mai.

CONTE I FOTOGRAFIA (METGES SENSE FRONTERES)