Per Tots Sants, s’acosta el fred (amb permís del canvi climàtic) i els dies s’escurcen cada cop més, i la natura, després de l’estiu, entra en una època de mort aparent. Per tot això, no és estrany que des de l’antiguitat moltes cultures instituïssin el dia de record dels morts entorn d’aquestes dates. De fet, la festa de Tots Sants és herència d’una celebració celta. L’1 de novembre feien les festes del ‘Semain’ en honor dels morts, perquè és quan comença el període més fosc de l’any, un moment que consideraven màgic perquè creien que s’establien connexions entre els dos mons, el dels vius i el dels morts.

Des de la tradició cristiana:

-1 de novembre: És la festa de tots els sants, cadascú de nosaltres que som cridats a ser persones per als altres. Donar-nos al 100%!

-2 de novembre: És la festa de tots els difunts, per pregar per les persones que ens han deixat. Conegudes, properes o no... Tots som comunitat humana. 

Per Tots Sants, recordem les persones que estimem, tot el que ens han donat i els fem presents malgrat ja no estan físicament amb nosaltres...

Avui us convidem a comentar aquesta frase...