Bon dia. Avui us proposem llegir aquesta història...

El Pont de la Reconciliació
Una tarda, a la biblioteca, la Berta va seure prop d'en Roc. Va començar a dibuixar al seu quadern un pont trencat, amb la ràbia a un costat i el remordiment a l'altre.
En Roc, que havia notat la seva presència, va trencar el silenci d'un any:
—És la teva representació de la Reconciliació?
La Berta va assentir, tancant el quadern.
—És la meva representació de l'estat actual. Un pont on la ràbia i el remordiment es miren sense veure's.
En Roc va respirar profundament. 
—Tens raó. Jo vaig ser un covard. Vaig tenir por de l'entrenador i de les conseqüències, i vaig decidir protegir-me sacrificant la teva confiança. No hi ha excusa per haver-te mentit.
La Berta va notar com la ràbia s'esvaïa davant la sinceritat. 
—Vaig ser cruel —va admetre ella—. El meu orgull no em va deixar escoltar. Et vaig jutjar amb una duresa que no et mereixies.
En Roc va agafar un full i va dibuixar sobre l'escletxa del pont de la Berta un fil que unia les dues parts: el fil de la Veritat. La Berta va afegir-hi el petit pont de fusta, amb una barana forta: el Diàleg.
Es van mirar als ulls, amb la tristor de l'any perdut. La reconciliació no era tornar enrere, sinó acceptar la nova realitat.
—Potser el pont no es pot arreglar d'un dia per l'altre —va dir en Roc.
La Berta va somriure, un somriure tímid.
—Comencem per la primera vegada, doncs. Setanta vegades set.
I així, amb una veritat compartida i el gest del diàleg, van començar a reparar el pont de la seva amistat.