El conflicte a la República Democràtica del Congo (RDC) a l'octubre de 2025 és un desastre humanitari constant, especialment intens a l'est, on la violència no cessa perquè és, fonamentalment, una guerra finançada pels recursos: grups armats com el M23 mantenen el cicle d'atrocitats i el control de territoris mitjançant el saqueig i el tràfic de cobalt, coltan, or i estany. Aquests minerals no només són l'objectiu de la guerra, sinó també els components essencials de la bateria i la placa base del teu telèfon mòbil, el teu portàtil i els cotxes elèctrics, convertint la paradoxa del Congo—un país immensament ric, però extremadament pobre i violent— en un mirall incòmode del consum global. Així, mentre al Congo la riquesa mineral finança la mort i el desplaçament de milions de persones, a casa nostra, aquesta mateixa riquesa es tradueix en la comoditat de l'última tecnologia, obligant-nos a reflexionar sobre la petjada de sang i explotació que pot amagar la tecnologia que utilitzem diàriament.

El dilema ètic de la tecnologia rau en el fet que el nostre ús de dispositius electrònics ens converteix en còmplices involuntaris de la violència a la República Democràtica del Congo (RDC), ja que la demanda de minerals essencials com el coltan i el cobalt, crucials per al nostre telèfon mòbil, finança indirectament els grups armats responsables de l'explotació i les atrocitats a les mines. Aquesta situació genera una profunda reflexió moral sobre la paritat 'Riquesa vs. Pobresa', on la nostra comoditat tecnològica es basa en el sofriment aliè, i subratlla la necessitat ètica d'exigir a les empreses la diligència deguda en la traçabilitat dels minerals i de practicar un consum conscient (reparar, reciclar i donar suport a iniciatives responsables) per mitigar la nostra responsabilitat en aquesta injustícia global.

PODEU VEURE AQUEST VÍDEO PER SITUAR LA TEMÀTICA DE FONS...