Quan veus un arbre que creix, i que porta molt anys donant vida... et quedes meravellat de la seva bellesa, de la seva presència, de la seva ombra, oi? Amb les persones també ens passa el mateix...

Aquesta setmana recordem molts Germans del nostre Sector de Catalunya que van ser perseguits al llarg del segle XX  i van morir com a conseqüència de confictes bèlics, enfrontaments, desavinences... Ells van donar la seva vida. 

Avui us convidem a llegir en veu alta aquest poema de ROSA GUBAU:

NI OBLIT NI PERDÓ

Ni oblit ni perdó!
Un proverbi sentenciós que tots hauríem de soterrar.
Portador de ressentiment, càstig, venjança, angoixa, turment...

Una càrrega perpètua que condemna i empresona.
Llibertat perduda, sentiment de buit i dolor.
Perdonar i perdonar-nos és descans i alliberació.

No és un acte simbòlic i superficial,
ni la interpretació d’un bon guió,
és un acte de coratge, de dignitat i amor.

Una gratificant i valuosa recompensa.
Perdonar és tot un art.

 Cadascú d'ells (els Germans) formen part d'un gran bosc, una ombra que ens arriba fins a dia d'avui a les nostres escoles de La Salle... I avui, segur que tu pots fer de l'escola un lloc on compartir sigui possible, i l'altre mai ens sigui algú estrany... Vivim junts en un casa on sempre s'hi pot dialogar.

Avui els tenim presents.

BONSAI