El Govern sirià compta amb el suport de Rússia —el considera un país aliat des de temps de la Unió Soviètica—, l'Iran i l'organització libanesa Hezbollah. Tots ells defensen que les manifestacions i primeres revoltes armades van ser organitzades i finançades per Occident i alguns grups gihadistes per a precipitar la caiguda del govern i controlar el país, opinió d'altra banda recolzada per alguns analistes.​

L'oposició es troba secundada pels Estats Units,​ Turquia, Aràbia Saudita i altres països aliats occidentals i del golf Pèrsic. Les organitzacions internacionals han acusat el Govern sirià, a l'Estat Islàmic i als grups rebels de violacions greus dels drets humans i de nombroses matances.
Des de 2011 el conflicte armat a Síria ha provocat 300.000 morts i més 6 milions de persones desplaçades internes, a les quals se sumen 5 milions de refugiats que viuen en països veïns. Actualment, la guerra civil sembla estancada i sense perspectives de canvi, tot i que govern i oposició mantenen diàlegs d'aproximació.

En Faraj, un dels refugiats afectats per la guerra, explica en una entrevista l'importància de l'ajuda internacional en la seva situació i la realitat que estan vivint:
—Us ha arribat ajuda humanitària des que va caure el règim de Asad? —els pregunta el periodista.

—La, la, la, la, la.

No, no, no, no, no. Repeteixen tots dos en àrab.

—Res, que va. Ja no hi ha ajuda dels Estats Units —completa el fill.

—Des que va arribar Trump ja no hi ha ajuda —diu el pare desganado, i s'encén un altre cigarret—. Volem que el món ens ajudi. No sols a aquest camp. A tot el país. Al poble sirià. Hi ha molta pobresa. Volem una solució. Volem construir la nostra pròpia casa.

Guillem Trius, 5W