Un dia Jesús ensenyava. Uns fariseus i uns mestres de la Llei, vinguts de diverses poblacions de Galilea o de Judea i de la ciutat de Jerusalem, eren allà asseguts. El Senyor amb el seu poder movia Jesús a curar els malalts. Uns homes portaven un paralític en una llitera, i buscaven la manera d'entrar per posar-lo davant d'ell, però hi havia tanta gent que no sabien com fer-s'ho. Llavors pujaren al terrat, aixecaren les rajoles i el baixaren amb la llitera al mig, davant Jesús. Ell, en veure aquella fe, digué: «Els teus pecats et queden perdonats».
Els mestres de la Llei i els fariseus començaren de pensar: «Qui és aquest per dir aquestes blasfèmies? És que algú fora de Déu pot perdonar els pecats?» Jesús conegué els seus pensaments i els digué: «Per què penseu això dins vostre? Què és més fàcil, dir-li que els seus pecats li queden perdonats o dir-li que s'aixequi i camini? Doncs, ara sabreu que el Fill de l'home té el poder de perdonar els pecats aquí a la terra». I tot seguit digué al paralític: «Aixeca't, carrega't la llitera i vés-te'n a casa». Immediatament ell s'aixecà davant de tothom, es carregà la llitera i se n'anà a casa seva tot lloant Déu. Tots lloaven Déu i no se'n sabien avenir. Plens de respecte, deien: «Avui hem vist coses increïbles».