Bon dia,
Avui és un dia per no oblidar: El 10 de desembre commemora l'aprovació de la Declaració Universal dels Drets Humans (1948), una jornada dedicada a recordar que tots els éssers humans, sense cap excepció, tenim drets inalienables i a reivindicar la seva defensa davant les injustícies arreu del món. Fes-te una pregunta: quan veus l'altre persona, també et veus a tu mateix?

 TRANSCRIPCIÓ: Quan em mires, què hi veus? Sóc jo o ets tu?

Imagina per un moment la cosa més normal de tu: el color de la teva pell, qui tries estimar, el gruix del teu cabell, la teva manera de caminar o parlar. Imagina alguna cosa que forma part de tu de tal manera que ni tan sols hi penses.
Ara imagina algú tractant-te de manera diferent a causa d'això, donant-li molta importància, fent-te sentir com si fossis estrany, burlant-se de tu per això. Com et faria sentir això? Si alguna vegada ho has experimentat, sabràs: confús, dolorós, injust, il·legítim.
Tots som un producte d'on venim, de com hem estat educats, de les influències que han modelat les nostres vides: els nostres pares, els nostres amics, els nostres companys. Això significa que pensem sobre les coses de manera diferent, tots tenim una perspectiva única. Tots fem judicis subconscients cada minut de cada dia. No és culpa nostra, forma part de qui som i de com hem arribat a ser.
Però aquí teniu la part que podem controlar: podem pensar abans de parlar, abans d'actuar, abans de jutjar. Podem empatitzar, ser tolerants, ser comprensius. Podem recordar que ser diferents els uns dels altres ens fa més forts, més savis, millors. Podem pensar: com se sent una persona si és jutjada per alguna cosa que no pot canviar ni controlar?
Perquè tot i que som diferents, tots tenim alguna cosa en comú: tots som persones, tots som ciutadans.
Així que, quan em mires, què hi veus? Soc jo o ets tu?