Bon dia! Ja som a la tercera setmana d'advent! Hem "encès" la tercera espelma d'aquest compte enrere fins al Nadal. Aquesta setmana parlarem sobre l'esperança!

El text de Lluc que vem llegir divendres passat condensa en una sola frase allò que el relat narratiu expandeix dramàticament: les portes tancades, els "no hi ha lloc" repetits, la humiliació d'anar de porta en porta. Maria i Josep no només arriben; arriben després de la negativa, el dolor i l’esgotament. El Compromís de perseverar es mostra en el relat veient que Déu no escurça el camí, no elimina els obstacles.  
El Salvador del món neix en un lloc destinat als animals. La humilitat del Nadal no és estètica, sinó una opció de Déu per la vulnerabilitat. Déu subverteix les expectatives: la grandesa no es manifesta en les coses luxoses, sinó en l’acollida mínima que fa possible la vida. El relat ens ensenya que les portes tancades no són el final del camí, sinó l’oportunitat de trobar llocs inesperats on Déu ens espera. Déu no tria un palau per néixer. Tria un estable. Vol dir-nos: "Estic amb els que ho passen malament, amb els que estan cansats, amb els que no tenen lloc enlloc".