Des del 2017, Moçambic pateix un conflicte molt greu provocat per un grup armat conegut com Islamic State Mozambique (ISM), també anomenat localment “al-Shabab”. Aquest grup ataca pobles, crema cases, segresta persones —incloent-hi nens—, i provoca morts civils i soldats.

Durant el 2025 la violència s’ha intensificat: molts atacs han tingut lloc a diferents districtes. Només entre juliol i agost, prop de 57.000 persones van haver de fugir de casa seva en pocs dies a causa dels combats i les amenaces. En les últimes setmanes, segons dades de 2025, s’estima que gairebé 100.000 persones han estat desplaçades novament per la violència.

Aquest desplaçament massiu provoca una crisi humanitària molt greu: molts infants i famílies viuen en refugis improvisats, escoles i esglésies atenen famílies refugiades, i l’accés a serveis bàsics com alimentació, salut i aigua és molt limitat. Moltes escoles i centres de salut han estat destruïts o no funcionen per la inseguretat, i en alguns llocs falta fins i tot protecció per a nens i nenes, cosa que augmenta el risc de violència, explotació o reclutament per part dels grups armats. 

A més, una de les raons que ha alimentat el conflicte té a veure amb recursos: la regió de Cabo Delgado és rica en gas natural i altres recursos naturals, però moltes de les persones que viuen allà continuen sent pobres i marginalitzades, i no han vist millores malgrat el potencial econòmic. Això ha generat molta desigualtat, frustració i desigualtat social, factors que faciliten l’augment de la violència.

La falta de rutes segures i de suport bàsic incrementa els riscos d'explotació i abusos, especialment per a dones i nenes que aquest enfronten a majors riscos. Persones majors i amb discapacitat enfronten enormes dificultats per a desplaçar-se i a vegades queden enrere durant els atacs.

Fins i tot, després d'arribar a zones relativament més segures, els riscos de protecció persisteixen. L'arribada massiva de famílies exerceix una enorme pressió sobre comunitats d'acolliment ja vulnerables. Escoles, esglésies i espais oberts estan saturats, i moltes famílies dormen a l'aire lliure. La falta d'il·luminació i privacitat exposa a dones i nenes a nous riscos de violència sexual i de gènere, mentre que persones majors i amb discapacitat sofreixen en entorns poc accessibles i no adaptats a les seves necessitats.