Imagineu que dos germans es reparteixen una casa molt gran, però no es posen d'acord sobre qui es queda l'habitació més bonica. Això és semblant al que va passar l'any 1947. Abans, l'Índia i el Pakistan eren un sol país, però es van separar en dos: un per a la gent d'una religió (l'Índia) i un altre per a l'altra religió (el Pakistan).

El gran problema va venir amb una regió de muntanyes preciosa anomenada Caixmir. La majoria de la gent que hi vivia se sentia més propera al Pakistan, però el rei que manava allà va decidir que es quedaven amb l'Índia. Aquesta decisió va fer que els dos països es barallessin i la regió acabés partida per la meitat, com un pastís mal tallat. Avui dia, gairebé 80 anys després, encara continuen enfadats, amb molts soldats vigilant la frontera i armes molt potents, perquè tots dos creuen que aquell tros de terra és seu i no volen compartir-lo.

LA CERIMÒNIA: DOS VEÏNS ENFADATS

 Té lloc rigorosament cada dia de l'any, just abans de la posta de sol, i funciona com un ritual perfectament cronometrat. El procés comença amb una desfilada militar intimidatòria on els soldats de tots dos costats marxen cap a la reixa amb moviments agressius i exagerats, aixecant les cames gairebé fins al front (el conegut com a pas de l'oca) i colpejant fort el terra per demostrar força davant els crits de les grades. Uniforme negre (Pakistan), uniforme clar (Índia).

El moment culminant arriba quan s'obren les portes metàl·liques i es baixen les dues banderes simultàniament de manera tan sincronitzada que formen una "X" simètrica, simbolitzant la seva estranya connexió; acte seguit, les banderes es pleguen ràpidament, les portes es tanquen amb un cop sec i la frontera queda totalment segellada fins a l'alba de l'endemà.

MIREU AQUESTES DUES FOTOS DE LA CERIMÒNIA I DIGUEU QUÈ US SORPRÈN D'ELLES: