Bon dia. Sí, avui, és el DENIP: EL DIA ESCOLAR DE LA NO-VIOLÈNCIA I LA PAU. I imagineu-vos que escolteu aquest missatge... 

Els fusells es van negar a disparar. Els tancs no volien moure's. Els avions van dir que no volien transportar més bombes.

-Estem farts de fer mal a les persones.

-Estem cansats de les guerres.

I de sobte va parar el soroll de les bales i de les bombes, i es va poder escoltar el cant dels ocells i les veus dels nens. Els camps de batalla es van convertir en parcs infantils. Els tancs, pintats de mil colors, es van transformar en tobogans, i dels canons penjaven gronxadors. Els avions van ser escoles, biblioteques, cinemes... Unes boniques roses van créixer en els fusells, i els cascos dels soldats servien de testos per plantar-les.

Les persones van eliminar de tots els llibres i diccionaris les paraules "guerra", "enemic", "odi"... I en les escoles s'ensenyava que les paraules PAU, AMIC, AMOR... s'han d'escriure sempre amb majúscules.

És com un somni, no? I sembla que mai no podrà ser realitat. I per què no podem somiar amb la pau? Per què no podem somiar que les guerres s'acabin?

Hi ha moltes persones en el món que tenen la inquietud de sembrar la pau; gràcies a elles i als seus somnis i al seu compromís, es realitzen accions en favor de la pau, en algunes de les quals a vegades podem participar.